sábado, 8 de abril de 2017

EL LABORATORI DE CLIMATOLOGIA.

L'última eixida que hem realitzat ha sigut al laboratori de climatologia, que és una unitat de recerca de l'Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d'Alacant, creat en 1982, que desenvolupa una labor de recerca, de docència i de divulgació científica per al coneixement dels temps i climes al nostre país i, molt especialment, a les terres alacantines.

En la visita ens acompanyava un xic que anava explicant-mos en què constava aquella tasca. El primer que vam fer va ser dirigir-mos a una sala a on vam poder observar diferents instal·lacions on porten a terme el seu seguiment.


Ens van ensenyar diferents aparells, tant tradicional com automàtic i ens van ensenyar el seu funcionament.

Seguidament vam pujar al sostre del l'aboratori de Climatologia.... Quines vistes!!!!

Allí ens van seguir explicant diferents objectes i vam poder debatír algunes qüestions com per exemple la del canvi climàtic.

En aquest l'aboratori, es realitzen activitats per a la divulgació científica mitjançant la realització de visites guiades a les instal·lacions per part de centres d'ensenyament secundari i d'altres titulacions universitàries. El Laboratori de Climatologia de la Universitat d'Alacant és, per tant, un centre al servei de la recerca científica, de la docència universitària i de les necessitats d'una societat cada vegada més interessada en els temes atmosfèrics i climàtics.


Per a concloure aquesta eixida he de dir altra vegada mes, que he gaudit mentre e après. Hi ha moltes de les coses que he après avui que desconeixia i que, crec que men he anat sabent alguna cosa més. Considere que no hi ha millor m'anera d'aprendre que fent protagonistes als alumnes, i jo me sentit protagonista en cada una de les activitats, per això puc dir, que el meu aprenentatge sí que ha sigut significatiu.

miércoles, 5 de abril de 2017

TEMA 5. EL TEMPS EN EDUCACIÓ INFANTIL

HA aquest tema apareixen definicions del temps i la seua evolució,  les característiques fonamentals del concepte del temps i com ha evolucionat al que actualment  coneixem.
El temps és un concepte difícil de definir, però es podria dir que és una magnitud física amb la qual mesurem el transcurs entre diferents fets o esdeveniments. Les nocions del temps són fonamentals per situar-nos al món.
Aquesta part del temari mostra com aprenen els xiquets aquests conceptes, i explica que l'aprenentatge a banda de ser progressiu, és molt difícil per a ells assimilar-lo.
A l'educació infantil hem de treballar els diferents temps, tots ells importants, a partir de les rutines, les experiències, el llenguatge... Necessitem repetir accions per al fet que aquest concepte de temps s'interioritze i, a través del llenguatge, hem d'anar donant significat i posant-li nom a aquest temps. és necessari que, com a mínim una vegada al llarg del curs, els alumnes puguen viure una experiència de com es feien les coses abans i puguen comparar en com es fan ara, que visquen una experiència de canvi.
Considere que aquest tema és important com tots aquells que faciliten l’aprenentatge dels nostres alumnes d’infantil, ja que hi ha diferents tipus de temps i es necessari que siguen coneixedors. Caldrà remarcar també, que una vegada que el temps passa no retrocedeix.

Ampliació: Per ampliar aquest tema posarem en primer lloc aquest vídeo que s'anomena : El temps i les rutines en Educació Infantil a on podrem escoltar la metodologia d’una mestra d’infantil que ens parla sobre el temps.
Seguidament posaré la cançó de macaco ha on m’agradaria remarcar aquesta frase;  "Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber" .

Cal ensenyar l'abans als infants per entendre l'ara. Tornar enrere no és retrocedir, és intentar entendre l'avui.
Per concloure, al proper enllaç podrem veure algunes activitats per treballar la noció del temps:
http://matematicasinfantilgrupo6.blogspot.com.es/2013/05/como-aprendemos-la-magnitud-del-tiempo.html

TEMA 4. L'ESPAI: LA PSICOMOTRICITAT

Aquest tema parla de l'espai però, d'un punt de vista globalitzat, ja que ens introdueix a la psicomotricitat i als beneficis que aquesta ens aporta a infantil.                                                                                                                                            En el temari també hi ha una relació, entre la psicomotricitat i la intel·ligència corporal-cinètica, Que crec que és fonamental, També hi ha relació amb el desenvolupament sensorio-motor, el simbòlic-afectiu i cognitiu dels xiquets d'Infantil.
Amb aquest vídeo es pot veure i entendre clarament que és la psicomotricitat: Dynamic Park - Psicomotricidad 

Com hem vist, la psicomotricitat és molt important en l'etapa d'infantil, ja que contribueix al fet que el nen es desenvolupe integralment. Devem pretendre que al mateix temps que es diverteixen, es desenvolupen.
Hem de fer exercicis amb els nens que permeten que descobrisquen el seu propi cos, és per això que gràcies a la psicomotricitat ells exploren, juguen i investiguen. És molt important tenir en compte les limitacions que tenen perquè no hi haja problemes i puguen desenvolupar-se de la manera correcta. Cal remarcar que és molt important el joc psicomotor en les primeres etapes, necessiten la confiança, amistat i cooperació dels altres per jugar i passar-ho bé. Cal destacar la importància d'aquest per a desenvolupar la psicomotricitat lúdicament, ja que d'aquesta manera aconsegueixen adquirir conceptes d'espai, com per exemple dalt/baix, davant/darrere....  Les sessions motrius es basen en el moviment corporal a través de jocs col·lectius i es pot  treballar el control en el moviment, la coordinació global i segmentària, l'equilibri, l'orientació en l'espai i en el temps, la lateralitat...

Com hem pogut veure en el tema i sabem, és molt important que els nens es desenvolupen, juguen, experimenten i ho passen bé. A més, si jugant es desenvolupen, no els crearà cap càrrega i es divertiran, per la qual cosa seguiran aprenent i desenvolupant-se. Per tant, crec que cal motivar als alumnes perquè descobresquen i expressen les seues capacitats, si això s'aconsegueix, valoraran la seua identitat pròpia i la seua autoestima augmentarà i tindran una major seguretat per expressar-se.
hE tingut la sort de poder assistir a diverses sessions de psicomotricitat en nens i nenes. He de dir que durant la sessió es pot veure clarament com participa cada nen/a disfrutant en els diferents jocs i relacionant-se entre ells. El temps que destinem a psicomotricitat resulta molt lúdic, amb activitats que potencien la cooperació i fomenten la consciència de grup; la qual cosa resulta necessari treballar.

En el gimnàs, en  el pati o en l'aula de psicomotricitat es poden muntar infinits de circuits utilitzant diferents materials com mòduls d'espuma, matalassos... Els tipus d'exercicis són infinits i podem anar fent i agrega'n totes aquelles coses que criden especialment l'atenció dels xiquets i xiquetes.
Ací us aporti una pàgina web a on podeu encontrar diverses activitats de psicomotricitat per a realitzar amb els nostres alumnes i alumnes:

http://www.xtec.cat/~jroca222/ps2004.htm

TEMA 3: L'ESPAI EN EDUCACIÓ INFANTIL

En aquest apartat del portafolis parlaré de l'espai en educació infantil.
En el currículum, l'espai, el trobem dins de dues àrees. En primer lloc a l'àrea de "Coneixement de si mateix", I d'altra banda, l'àrea de: "Coneixement de l'entorn". Aquest tema tracta, com he dit anteriorment, de l'espai i de com, els alumnes d'Educació infantil comencen a conéixer-lo i identificar-ho, partint primerament del seu entorn més proper fins a arribar a altres més complexos. Apareixen teories sobre aquest tema, en el qual autors com: Thurstone, Piaget i Inhelder i Hannoun defenen que la comprensió de l'espai és molt complexa, i que l'existència del tipus d'espai depén entre altres, de l'edat que tinga el xiquet; tan viscut, percebut com a concebut.   
La concepció d'aquest espai és dóna primerament, com he dit abans, amb les experiències que te l'infant a través del seu entorn o amb jocs. Hem de destacar que és un punt de gran importància, ja que la concepció comença només néixer, però és al cap de 18 mesos quan els nens i nenes comencen a orientar-se i reconéixer espais propers a ells. Aquesta concepció seguirà evolucionant fins als aproximadament 6-7 anys, encara que, cal remarcar que dependrà de les característiques evolutives de cada nen i nena i de les ganes i entusiasme que depositem les mestres davant els nostres alumnes.
Gràcies al següent enllaç podem veure més activitats amb les quals treballar l'orientació espacial en classe; Ací vol deixe:
http://www.educapeques.com/escuela-de-padres/orientacion-espacial-en-los-ninos.html
Aquest llibre el vaig escollir per a l'assignatura de català perquè en va cridar l'atenció el seu títol. El tema principal d'aquest llibre és l'arreplegada d'alguns projectes que Sílvia majora ha realitzat junts als infants d'infantil. Considere que aporta riquesa, ja que treballa amb una metodologia marcada pels verdaders protagonistes, els xiquets i xiquetes. I crec que és una bona forma d'adorar-nos que ja no té sentit treballar un per un, que són i deuen ser els propis xiquets i xiquetes els que reclamen l'espai que necessiten. Deixem que segueixen ells, els que creuen, investiguen i puguen expressar totes aquelles necessitats perquè nosaltres com a mestres puguem cobrir les més possibles.

Ací us deixe diferents tipus d'activitats realitzades en aquest tema:
1.       Vam realitzar una presentació multimèdia amb les principals teories clàssiques sobre la percepció de l'espai en l'etapa infantil. Vam utilitzar l'aplicació EMAZE;                                                                                                                           https://www.emaze.com/@AQRZRORO/teories-sobre-lespai
2. Seguidament vam Resumir l'article de Mª Lina Esglésies.
3. Després amb l'aplicació de EMAZE havíem de Dissenyar una activitat adaptada al 2n cicle d'Educació Infantil en què treballarem mapes i la representació de l'espai; ací us deixe la nostra proposta: https://www.emaze.com/@AQRQOTLW/a-la-recerca-del-tresor
4. Finalment havíem de crear un blog per buscar i plasmar la informació que ens demanaven les preguntes sobre, la dona a través dels desastres de la guerra de Goya. Ací us deixe el meu codis QR per a que pugeu accedir a l'enllaç del nostre blog.
En conclusió; La metodologia, dinàmica i ambient de l'aula depenen en gran part de la nostra actitud i el nostre interés per la innovació. De nosaltres depén que l'aula siga un espai de possibilitats, original i creatiu i ric per a l'aprenentatge, permetent-li ser subjecte del seu propi aprenentatge en interacció amb el mitjà i amb els altres.

lunes, 13 de marzo de 2017

TEMA 2. APLICACIÓ AL TEMA LA FAMÍLIA.

Considere aquest tema imprescindible per a l'educació infantil. Aquest tema ma paregut molt interessant;  des de la primera classe que va donar principi a aquest tema, per començar a treballar sobre la familia. he gaudit molt realitza'n les practiques, ja que de vegades cal recordar el important que ens envolta, la familia. L'escola és un lloc de trobada de tots els elements humans que la componen: nens/as, equip educatiu, personal de serveis, famílies... Si ens plantegem abordar les relacionis família-escola deurem pensar en com garantir una pràctica educativa rica i innovadora que estiga al servei del desenvolupament global dels nens per a això és necessari estar en contínua comunicació i coordinació amb les famílies. És de gran importància sostenir un contacte permanent i fluït amb les famílies així com acceptar la diversitat en la participació sense realitzar judicis de valor sobre les persones.
És fonamental una relació que aconseguisca que les famílies amb els qui compartim l'educació dels nens, és senquen integrants de l'escola.
En general les famílies valoren molt positivament el treball que es fa a l'Escola Infantil i especialment el que realitzen les educadores, aconseguint "reptes "que de vegades suposen una dificultat per als pares (autonomia personal, control d'esfínters...etc. Però de vegades existeix entre les educadores un cert malestar davant algunes famílies; A pesar de tot açò hem de ser capaços de portar a terme totes les situacions possibles que és pugen desenvolupar a l'aula per a apropar-nos el més possible a l'alumne i possibilitar un aprenentatge com cal.
S'ha de facilitar que des de l'escola puguem posar-nos en el punt de vista de les famílies mitjançant debats i reflexions que ens aproximimen a la seva manera de sentir i veure "la seva realitat". Deurem obrir-nos a diferents realitats i estar disposats a escoltar altres experiències socials i culturals, així com a compartir les nostres pròpies experiències.
La diversitat cultural en la família i a l'aula són un patrimoni que hem de valorar, ja que són una oportunitat per nodrir-nos de diferents formes d'interpretar la realitat i d'expressar social, cultural i lingüísticament el món que ens envolta.
El racisme, la discriminació i la marginació són producte de la falta de valoració de la nostra pròpia cultura o de les altres cultures del nostre país. Per aconseguir un desenvolupament autèntic i sostingut hem de ser conscients de la riquesa que tenim en la nostra heterogeneïtat.
El compromís per la diversitat familiar avança. I Com podem veure, són moltes les famílies diferents i totes, independentment de la seva estructura o configuració tenen en comú l'amor que manté units als seus integrants. No oblidem que totes les famílies, sense excepció, constitueixen el primer context en el qual els nens creixen i es desenvolupen a escala personal i social..
Totes les formes familiars són igual de respectables. I això no és ni deu ser qüestionable.
Des del meu punt de vista, totes les famílies diferents de la tradicional, inclosa aquesta, eduquen i socialitzen als seus fills fins a convertir-se en persones adultes, establint amb ells relacions emocionals càlides que repercutiran positivament en la seva autoestima.
Per tant, és la nostra responsabilitat acostar als nostres alumnes al coneixement de la diversitat familiar perquè es tracta d'una realitat habitual que ha de ser visible. Tots els nens han de sentir-se orgullosos de la seva pròpia família! Evitem, per tant, els prejudicis i estereotips i ensenyem a les noves generacions que no importa quan difereixi una família d'una altra perquè el que ha de prevaler és l'amor, respecte i sinceritat que uneix als seus membres. I aquests valors són denominadors comuns en totes les famílies ètiques.
Ací us propose diferents tipus d'activitats per a treballar la família a l'escola:
Llibres:
Activitats que es podrien realitzar a l'aula: "Porte la meua família a l'escola":  cada dia de la setmana i, voluntàriament, propose que ens acompanye a última hora algun familiar de cadascun dels alumnes de la classe per realitzar alguna activitat amb la resta dels nens de l'aula. D'aquesta forma, compartiran una estoneta de l'escola amb la seua família i alhora ensenyaran als seus companys a fer alguna activitat que prèviament hagin preparat a les seves cases. Estic convençuda que aquest tipus d'activitats són un èxit i es pot passar una estona fenomenal a l'aula. Ja que aquestes activitats són molt enriquidores i afavoreixen la relació entre escola i família,
Pàgina per a treballar la familia;
http://www.educanave.com/infantil/alumnos_archivos/juegosparaaprenderlafamilia.htm
les activitats que vam realitzar a classe van ser: Desenvolupar una activitat que s'interrelacionaren els conceptes següents: normes, autoconfiança, iniciativa, autoestima, afecte, respecte... Una proposta d'activitat seria qualsevol joc en equip com per exemple el mocadoret, També afavoreixen activitats de risoteràpia o sessions de relaxació. La següent activitat consisteix en proposar una activitat en família que afavorisca l'oci sense consum, és més que fàcil, cualquier activitat que no requeresca consum serviria, i per ara els parcs,i la naturalesaa encara no ens cobren per gaudir d'ella. L'activitat que vaig proposar realitzar va ser; una escapada al paratge natural del poble, en el meu, per exemple, hi ha una pinada enorme, dotada de bancs, fons,parcs...a on els xiquets junt els pares poden gaudir a l'aire lliure sense necessitat de gastar dines.
També devíem imaginar una escena dramatitzada relacionada amb el tema família amb contingut no sexista. Una de les idees que vaig proposar va ser el pare planxan i la mare estenen.
El Dibuix que vaig realitzar de la meua família va ser:


Per finalitzar aquest tema devien fer de forma individual la bigrafia de la família; ja que ens van donar tota la llibertat possible, primer vaig fer una biografia dels meus membres de la família; amb l'aplicació de movie maiker vaig muntar el vídeo, i amb una gravadora vaig gravar la biografia que de fons anava seqüencien la meua història familiar; ací us deixe l'enllaç per a què pugueu conèixer a la meua família.

Vídeo: Familia: ferrer mira.
Finalment vaig escollir fer un petit recordatori del meu cosí; vaig utilitzar el prezzi i el movie maiker per a realitzar el vídeo. Seguidament he utilitzat l'aplicació power point perquè pugueu veure el meu treball realitzat i les paraules dedicades abans de veure el video; A continuacio també vos adjunte el video anomenat anteriorment.
ha segut més que un plaer.





Vicent: https://www.genial.ly/58c6d1b3233bbe166c0d57ab/genially-sin-titulo

TEMA 1. ANÀLISI DEL CURRÍCULUM

En aquest tema hem analitzat el Decret 37/2008 del primer cicle d'Educació Infantil i el Decret 38/2008 del segon cicle d'Educació Infantil on podem trobar els principis i fins als que fa referencia a l'educació dels infants d'educació infantil, i en ambdós articles queden reflectits la importància de treballar les àrees de forma globalitzadora i interrelacionadament.
Per la seua relació amb l'assignatura, l'àrea en la qual més hem aprofundit és la del coneixement del Medi, Social i Cultural que queda emmarcat en l'Àrea de l'Entorn Físic (Medi físic natural, social i cultural).
L'educació infantil contribueix al desenvolupament integre dels nens. Està dividida en dos cicles. El primer de 0-3 anys, I el segon cicle, de 3-6 anys.
L'ensenyament es concep de forma oberta i està molt influenciada per l'Escola nova de Freinet i Ovide Decroly, en cara que podem basar- nos i anar pillant tot allo que ens parega interesant per a educar duna manera adecuada. Crec que en la varietat esta el just i que cada cosa aporta algo que lo altre no ho a aportat,podem aprendre de tots i tot i utilizaro per a afavorir l'aprenenttatge.
En el currículum trobem diverses fonts. Aquestes són: Soci-cultural, epistemològica, pedagògica i psicológica.
Hem de destacar que la normativa que hi ha vigent actualment és la LLOI i es recomana utilitzar la teoria constructivista, ja que gràcies a ella els nens són els protagonistes del seu propi aprenentatge.
L'aprenentatge hauria de possibilitar que per ells mateixos vagen descobrint i investigant allò que volem que aprenguen, que els cride l'atenció i els faça créixer com a persones.
Una de les coses importants i que haurem de tindre en compte és que hem d'oferir i transmetre ganes d'aprendre, ja que la motivació per part dels alumnes és més que important. Haurem de possibilitar moments d'anàlisis i reflexió perquè prenguen consciència de to allò que anirem aprenent i descobrint.
Aquest tema ofereix moltes possibilitats de treballar tots aquells conceptes nomenats anteriorment d'una forma dinàmica i divertida, de nosaltres depén que açò es complica.
especte a les activitats realitzades en aquest tema, hem treballat diverses, totes aporten alguna cosa diferent, però sobretot crec que a on més hem aprés ha sigut en reflexions que conjuntament hem anat formant i realitzant.

Ací us deixe algunes de les activitats realitzades:
¿Que podem controlar?En aquesta activitat es plantejaven cinc preguntes que ens feien imaginar diferents situacions que ens acompanyen en la vida quotidiana i que a voltes no ens resulten facils o no sabem com actuar,havíem de respondre si enfront de aquestes situacions, estem fora de control o baix control.
Considere que com a Mestres deuríem de poder controlar la majoria de les situacions o almenys estar alerta de totes i cada una d'elles, per a poder donar i ajudar als nostres alumnes en totes aquelles necessitats o carències que dins de les notes possibilitats puga'm oferir.
El secret està en donar el millor de nosaltres.
També ens va ensenyar una aplicació que es diu "VOKI" i Es tracta d'una aplicació gratuïta que en dona la possibilitat de crear un personatge, que es mou i parla el text que li introduïm; és una ferramenta que considere que pot ser molt útil per a infantil, ja que pots crear una mascota per a classe, a on els xiquets siguen els responsables de mantenir cura d'aquesta mascota.allò els farà conciens de l'importància del sentit de responsabilitat, també  és podria utilitzar per contar contes... ens pot ajudar també amb la pronunciació d'una forma lúdica, ja que podem crear un personatge virtual, un avatar educatiu que parle d'acord amb les teues indicacions. I que millor, si un aprén divertint-se? Com podeu comprovar són infinites les opcions que ens ofereix aquesta aplicació, per poder treballar amb els nostres alumnes i despertar eixa motivació que volem despertar, perquè l'aprenentatge siga efectiu.
Vam fer un mapa conceptual, amb l'aplicació de Mindom Per què quedaren clar tots aquells continguts del currículum: ací us deixe el que vam realitzar la meua companya i jo.
https://www.mindomo.com/es/mindmap/1b92e7bbbed0426385e13ae83da05d6f
També vam treballar amb l'aplicació de genialy, havíem de elegir dues fitxes i partir d'ací realitzar diferents activitats per treballar les ares del currículum que corresponien amb la fitxa elegida.
Àngela i jo vam decidir treballar-ho de la següent forma, crec que al final ens va quedar una proposta molt lúdica i divertida.
Ací ús o deixe reflectit:
https://www.genial.ly/58af1c1785d4a01b901eb77c/menjem-com-cal-creixem-com-a-gegants

APROXIMACIÓ A LES CIÈNCIES SOCIALS EN EDUCACIÓ INFANTIL.

És important el coneixement del mitjà social i cultural per poder representar i descobrir els diferents contextos que hi ha al voltant d'educació infantil.
La comprensió de les ciències socials està relacionada amb el coneixement que tenen els nens d'ells mateixos.
Al costat de l'escola, la família és l'entorn més proper dels nens. Per això, ha d'haver-hi un bon ambient entre les dues. Entre tots cal treballar l'educació en valors, ja que són els conceptes que els faran créixer com a persones y els acomapaña la resta del temps de les seues vides...
D'aquest tema vull destacar que és molt important que hi hagi un bon vincle entre pares i mestres, ja que l'educació dels seus fills depèn de tots dos ; nosaltres com a mestres tenim un paper mes que important en l'educació del nostre futur alumnat però cal remarcar que l'educació comença a casa; si existeix un bon vincle junt amb l'escola, facilitarà l'ensenyament dels nostres xiquets i xiquets; ja que l'educació com he nomenat anteriorment és cosa dels dos.
A més, també vull destacar que cal respectar totes les cultures, ja que en classes podem trobar nens de tot tipus i cal remarcar a tot moment que som iguals, que cadascun tenim unes preferències però no tenim per què menysprear les que no siguin iguals que les nostres. Una bona forma que els nens aprenguin a conviure de manera diversa i en harmonia és mostrar-los els diferents tipus de cultura que hi ha i al final, remarcar que encara que tinguem coses diferents tenim moltes coses en comú. Som persones, i encara que diferents, cada persona és única i especial.
Per ampliar aquest tema pose aquest famós vídeo en classe perquè els nens vegin que jugant entre tots ens podem divertir molt. A més, mostra també que no hi ha dificultats sempre que es vulgui jugar. Hi ha moltes maneres diferents de divertir-se. Cal transmetre als nens que és molt gratificant i enriquidor ajudar i buscar formes amb les quals ajudar als altres, hem d'ensenyar que tots som importants i que cada un aporta alguna cosa diferent però no per això menys important. Un bon exemple d'això es podria treballar amb aquest vídeo.
Cuento para niños; La disputa de los colores.

En primer lloc dir que les ciències socials en infantil s'orienta més a introduir a l'alumnat en la societat. A través del joc i del moviment els nens i nenes podran descobrir-se a si mateixos, la seva cura personal, la salut, mantenir els ambients nets i acceptar les normes.
Ja que un nen és sociabiliza; A través de la familia, a través de l'escola, l'entorn social i a través de la cultura.