EL LABORATORI DE CLIMATOLOGIA.

L'última eixida que hem realitzat ha sigut al laboratori de climatologia, que és una unitat de recerca de l'Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d'Alacant, creat en 1982, que desenvolupa una labor de recerca, de docència i de divulgació científica per al coneixement dels temps i climes al nostre país i, molt especialment, a les terres alacantines.

En la visita ens acompanyava un xic que anava explicant-mos en què constava aquella tasca. El primer que vam fer va ser dirigir-mos a una sala a on vam poder observar diferents instal·lacions on porten a terme el seu seguiment.

Ens van ensenyar diferents aparells, tant tradicional com automàtic i ens van ensenyar el seu funcionament.

Seguidament vam pujar al sostre del l'aboratori de Climatologia.... Quines vistes!!!!

Allí ens van seguir explicant diferents objectes i vam poder debatír algunes qüestions com per exemple la del canvi climàtic.

En aquest l'aboratori, es realitzen activitats per a la divulgació científica mitjançant la realització de visites guiades a les instal·lacions per part de centres d'ensenyament secundari i d'altres titulacions universitàries. El Laboratori de Climatologia de la Universitat d'Alacant és, per tant, un centre al servei de la recerca científica, de la docència universitària i de les necessitats d'una societat cada vegada més interessada en els temes atmosfèrics i climàtics.

Per a concloure aquesta eixida he de dir altra vegada mes, que he gaudit mentre e après. Hi ha moltes de les coses que he après avui que desconeixia i que, crec que men he anat sabent alguna cosa més. Considere que no hi ha millor m'anera d'aprendre que fent protagonistes als alumnes, i jo me sentit protagonista en cada una de les activitats, per això puc dir, que el meu aprenentatge sí que ha sigut significatiu.

TEMA 5. EL TEMPS EN EDUCACIÓ INFANTIL

HA aquest tema apareixen definicions del temps i la seua evolució,  les característiques fonamentals del concepte del temps i com ha evolucionat al que actualment  coneixem.

El temps és un concepte difícil de definir, però es podria dir que és una magnitud física amb la qual mesurem el transcurs entre diferents fets o esdeveniments. Les nocions del temps són fonamentals per situar-nos al món.

Aquesta part del temari mostra com aprenen els xiquets aquests conceptes, i explica que l'aprenentatge a banda de ser progressiu, és molt difícil per a ells assimilar-lo.

A l'educació infantil hem de treballar els diferents temps, tots ells importants, a partir de les rutines, les experiències, el llenguatge... Necessitem repetir accions per al fet que aquest concepte de temps s'interioritze i, a través del llenguatge, hem d'anar donant significat i posant-li nom a aquest temps. és necessari que, com a mínim una vegada al llarg del curs, els alumnes puguen viure una experiència de com es feien les coses abans i puguen comparar en com es fan ara, que visquen una experiència de canvi.

Considere que aquest tema és important com tots aquells que faciliten l’aprenentatge dels nostres alumnes d’infantil, ja que hi ha diferents tipus de temps i es necessari que siguen coneixedors. Caldrà remarcar també, que una vegada que el temps passa no retrocedeix.

Ampliació: Per ampliar aquest tema posarem en primer lloc aquest vídeo que s'anomena : El temps i les rutines en Educació Infantil a on podrem escoltar la metodologia d’una mestra d’infantil que ens parla sobre el temps.

Seguidament posaré la cançó de macaco ha on m’agradaria remarcar aquesta frase;  "Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber" .

Cal ensenyar l'abans als infants per entendre l'ara. Tornar enrere no és retrocedir, és intentar entendre l'avui.

Per concloure, al proper enllaç podrem veure algunes activitats per treballar la noció del temps:

http://matematicasinfantilgrupo6.blogspot.com.es/2013/05/como-aprendemos-la-magnitud-del-tiempo.html

TEMA 4. L'ESPAI: LA PSICOMOTRICITAT

Aquest tema parla de l'espai però, d'un punt de vista globalitzat, ja que ens introdueix a la psicomotricitat i als beneficis que aquesta ens aporta a infantil.                                                                                                                                            En el temari també hi ha una relació, entre la psicomotricitat i la intel·ligència corporal-cinètica, Que crec que és fonamental, També hi ha relació amb el desenvolupament sensorio-motor, el simbòlic-afectiu i cognitiu dels xiquets d'Infantil.

Amb aquest vídeo es pot veure i entendre clarament que és la psicomotricitat: Dynamic Park - Psicomotricidad 

Com hem vist, la psicomotricitat és molt important en l'etapa d'infantil, ja que contribueix al fet que el nen es desenvolupe integralment. Devem pretendre que al mateix temps que es diverteixen, es desenvolupen.

Hem de fer exercicis amb els nens que permeten que descobrisquen el seu propi cos, és per això que gràcies a la psicomotricitat ells exploren, juguen i investiguen. És molt important tenir en compte les limitacions que tenen perquè no hi haja problemes i puguen desenvolupar-se de la manera correcta. Cal remarcar que és molt important el joc psicomotor en les primeres etapes, necessiten la confiança, amistat i cooperació dels altres per jugar i passar-ho bé. Cal destacar la importància d'aquest per a desenvolupar la psicomotricitat lúdicament, ja que d'aquesta manera aconsegueixen adquirir conceptes d'espai, com per exemple dalt/baix, davant/darrere....  Les sessions motrius es basen en el moviment corporal a través de jocs col·lectius i es pot  treballar el control en el moviment, la coordinació global i segmentària, l'equilibri, l'orientació en l'espai i en el temps, la lateralitat...

Com hem pogut veure en el tema i sabem, és molt important que els nens es desenvolupen, juguen, experimenten i ho passen bé. A més, si jugant es desenvolupen, no els crearà cap càrrega i es divertiran, per la qual cosa seguiran aprenent i desenvolupant-se. Per tant, crec que cal motivar als alumnes perquè descobresquen i expressen les seues capacitats, si això s'aconsegueix, valoraran la seua identitat pròpia i la seua autoestima augmentarà i tindran una major seguretat per expressar-se.

hE tingut la sort de poder assistir a diverses sessions de psicomotricitat en nens i nenes. He de dir que durant la sessió es pot veure clarament com participa cada nen/a disfrutant en els diferents jocs i relacionant-se entre ells. El temps que destinem a psicomotricitat resulta molt lúdic, amb activitats que potencien la cooperació i fomenten la consciència de grup; la qual cosa resulta necessari treballar.

En el gimnàs, en  el pati o en l'aula de psicomotricitat es poden muntar infinits de circuits utilitzant diferents materials com mòduls d'espuma, matalassos... Els tipus d'exercicis són infinits i podem anar fent i agrega'n totes aquelles coses que criden especialment l'atenció dels xiquets i xiquetes.

Ací us aporti una pàgina web a on podeu encontrar diverses activitats de psicomotricitat per a realitzar amb els nostres alumnes i alumnes:

http://www.xtec.cat/~jroca222/ps2004.htm

TEMA 3: L'ESPAI EN EDUCACIÓ INFANTIL

En aquest apartat del portafolis parlaré de l'espai en educació infantil.

En el currículum, l'espai, el trobem dins de dues àrees. En primer lloc a l'àrea de "Coneixement de si mateix", I d'altra banda, l'àrea de: "Coneixement de l'entorn". Aquest tema tracta, com he dit anteriorment, de l'espai i de com, els alumnes d'Educació infantil comencen a conéixer-lo i identificar-ho, partint primerament del seu entorn més proper fins a arribar a altres més complexos. Apareixen teories sobre aquest tema, en el qual autors com: Thurstone, Piaget i Inhelder i Hannoun defenen que la comprensió de l'espai és molt complexa, i que l'existència del tipus d'espai depén entre altres, de l'edat que tinga el xiquet; tan viscut, percebut com a concebut.   

La concepció d'aquest espai és dóna primerament, com he dit abans, amb les experiències que te l'infant a través del seu entorn o amb jocs. Hem de destacar que és un punt de gran importància, ja que la concepció comença només néixer, però és al cap de 18 mesos quan els nens i nenes comencen a orientar-se i reconéixer espais propers a ells. Aquesta concepció seguirà evolucionant fins als aproximadament 6-7 anys, encara que, cal remarcar que dependrà de les característiques evolutives de cada nen i nena i de les ganes i entusiasme que depositem les mestres davant els nostres alumnes.
Gràcies al següent enllaç podem veure més activitats amb les quals treballar l'orientació espacial en classe; Ací vol deixe:
http://www.educapeques.com/escuela-de-padres/orientacion-espacial-en-los-ninos.html
Aquest llibre el vaig escollir per a l'assignatura de català perquè en va cridar l'atenció el seu títol. El tema principal d'aquest llibre és l'arreplegada d'alguns projectes que Sílvia majora ha realitzat junts als infants d'infantil. Considere que aporta riquesa, ja que treballa amb una metodologia marcada pels verdaders protagonistes, els xiquets i xiquetes. I crec que és una bona forma d'adorar-nos que ja no té sentit treballar un per un, que són i deuen ser els propis xiquets i xiquetes els que reclamen l'espai que necessiten. Deixem que segueixen ells, els que creuen, investiguen i puguen expressar totes aquelles necessitats perquè nosaltres com a mestres puguem cobrir les més possibles.

Ací us deixe diferents tipus d'activitats realitzades en aquest tema:

1.       Vam realitzar una presentació multimèdia amb les principals teories clàssiques sobre la percepció de l'espai en l'etapa infantil. Vam utilitzar l'aplicació EMAZE;                                                                                                                           https://www.emaze.com/@AQRZRORO/teories-sobre-lespai
2. Seguidament vam Resumir l'article de Mª Lina Esglésies.
3. Després amb l'aplicació de EMAZE havíem de Dissenyar una activitat adaptada al 2n cicle d'Educació Infantil en què treballarem mapes i la representació de l'espai; ací us deixe la nostra proposta: https://www.emaze.com/@AQRQOTLW/a-la-recerca-del-tresor
4. Finalment havíem de crear un blog per buscar i plasmar la informació que ens demanaven les preguntes sobre, la dona a través dels desastres de la guerra de Goya. Ací us deixe el meu codis QR per a que pugeu accedir a l'enllaç del nostre blog.

En conclusió; La metodologia, dinàmica i ambient de l'aula depenen en gran part de la nostra actitud i el nostre interés per la innovació. De nosaltres depén que l'aula siga un espai de possibilitats, original i creatiu i ric per a l'aprenentatge, permetent-li ser subjecte del seu propi aprenentatge en interacció amb el mitjà i amb els altres.