
Seguidament
vam passar a un museu que hi havia de la 1º guerra mundial, a on vam poder
observar diferents objectes, documents, ferraments.... d'aquella época.
Hi
havien dibuixos realitzats per alumnes d'altres escoles i he de dir, que la
majoria d'ells eren verdaderes meravelles.
També
disposàvem d'un llibre per deixar aquells comentaris que volguérem. Com no,
Àngela i jo, vam escriure i vam deixar gravats els nostres missatges per a un
món millor.
A
continuació vam passar a la part del taller; vam entrar en una sala a on
voluntàriament podíem contar la història de la nostra àvia, que prèviament
portàvem preparada;
Seguidament
devíem apegar la foto al tauló, perquè quedara constància; jo vaig eixir a
contar la història de la meua àvia, ja que es digna d'escoltar; tant la d'ella,
com la de moltes altres persones, Es necessari adonar-se i poder valorar lo
afortunades i afortunats que som avui en dia.Finalment com el museu tancava les seues portes ens vam haver d'acomiadar, però he de dir, que una vegada més vaig gaudir fent memòria a totes aquelles persones que van patir alguna cosa que abans i ara, són i seran injustes, inhumanes...




No hay comentarios:
Publicar un comentario